Die Brücke
(El pont).


Nom amb el qual s'autodesignaren, en constituir-se com a grup a Dresden, el 1905, els artistes alemanys Ernst Ludwig Kirchner (de qui sortí la iniciativa de la creació del grup), Fritz Bleyl, Erich Heckel i Karl Schmidt-Rottluff. Emil Nolde i Max Pechstein s'hi adheriren el 1906, bé que el primer per un temps molt breu. El 1907 s'hi adherí l'holandès Kees van Dongen, i el 1910 ho féu Otto Müller. En formaren part, també, el suís Cuno Amiet i el finlandès Axel Gallén-Kallela. Inicialment reuní aquests artistes una actitud antiimpressionista que defugia el decorativisme i la sensibilitat del goig sensible per tal d'enfrontar-se amb la natura des d'un angle crític que hi projectava, mitjançant la deformació expressiva, la reacció dramàtico-subjectiva de l'artista. D'ací que calgui veure en aquest grup la primera manifestació sistemàtica de l'expressionisme. Fou contemporani dels fauves francesos, bé que n'estaven plenament separats quant a la funció última que uns i altres donaven a l'art. El 1911 el grup es traslladà a Berlín, però el 1913 ja s'havia dissolt a causa de la varietat d'orientacions dels membres. Mentrestant (1911), s'havia format Der Blaue Reiter, que recollia de Die Brücke la subjectivitat i n'abandonava la referència objectiva, és a dir, la relació home-societat-natura, la qual havia menat alguns dels membres de Die Brücke a actituds socialitzants enfront de les estrictament espiritualistes que adoptà aquest nou grup. La introducció a l'Occident de l'art negre i de l'oceànic, com a element que mereix consideració artística, com també la plena acceptació de l'emotivitat plàstica, plasmada en l'obra d'art per Gauguin i Van Gogh, ultra la dels contemporanis Edvard Munch i James Ensor, és obra de Die Brücke, especialment a través de Kirchner.

brucke.jpg
Alguns artistes del grup Die Brücke:

Erich Heckel; Ernst Ludwig Kirchner; Otto Mueller; Emil Nolde; Max Pechstein; Karl Schmidt-Rottluff.